Sentències d’interès

A continuació us exposem algunes sentències d’interès en l’àmbit laboral

Sentències d’interès

Teletreball i compensació per menjar.

En una empresa es prestaven serveis de manera presencial i amb jornada partida, però després de l’estat d’alarma, es va instaurar el teletreball, també en jornada partida. Amb aquest canvi, l’empresa va suprimir la compensació per menjar prevista al conveni, i l’Audiència Nacional ha validat aquesta supressió [AN 22-09-2021]. Així doncs:

  • El Tribunal considera que aquesta compensació té caràcter indemnitzador. Segons el conveni, és obligatori entregar-la tret que es faciliti un servei de restaurant o menjador al centre de treball o a prop d’aquest, cosa que reforça el caràcter de compensació per treball presencial i no per teletreball.
  • Aquest canvi no implica diferència de tractament entre treballadors presencials i a distància, ja que les situacions són diferents.

 

El temps de formació és temps de feina

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea [TJUE, 28-10-2021] considera que el temps que es dedica a fer una formació fora dels locals de l’empresa i de l’horari normal de feina i seguint les instruccions de l’empresari és temps de feina. Per tant:

  • La formació suposa l’obligació de seguir les instruccions de l’empresari, tant per haver-d’estar en un lloc determinat —tot i que sigui fora del centre de treball— com per haver de rebre-la, per la qual cosa l’afectat està «a disposició» de l’empresa.
  • El fet que durant els períodes de formació l’activitat que es desenvolupa sigui diferent de les que es duen a terme habitualment tampoc impedeix que el temps que es destina aquesta activitat es qualifiqui com a temps de feina.

 

Fi del contracte de lloguer i acomiadament objectiu.

Les empreses que ocupen locals oberts al públic en règim d’arrendament no estan obligades a renovar el contracte de lloguer tant sí com no ni a buscar un nou local on reubicar-se: poden obrir i tancar locals quan vulguin, en exercici de la llibertat d’empresa.

Tot i això, la no renovació d’un contracte de lloguer per pròpia voluntat no pot justificar un acomiadament per causes organitzatives [TSJ Canàries, 13-05-2021]. Han d’existir necessitats de supervivència o de millora del funcionament.

En el cas analitzat, el TSJ considera que l’empresa no ha demostrat cap causa objectiva que justifiqui l’acomiadament (en concret, el descens de vendes). I tampoc ha demostrat que el fet que no s’hagi renovat el contracte sigui degut a causes alienes a la voluntat de l’empresa. De fet, la llei d’arrendaments urbans atorga un dret de renovació preferent als arrendataris de locals oberts al públic. Per tant, l’acomiadament es declara improcedent.

 

 

 

Newsletter

Newsletter d'Actualitat

Subscrigui's a nostra newsletters

subscriviu-vos aquí