Successions

En un procediment per fer inventari i dividir judicialment una herència, una filla va demanar que s'inclogués com deute de l'herència una partida per les despeses i l'esforç dedicats a la cura personal i l'atenció del seu pare abans de morir. El seu plantejament era senzill: si en lloc de cuidar ella mateixa al causant s'hagués contractat a un tercer, s'hauria hagut de pagar-li, així que entenia que l'herència havia de "compensar-la". L'altre hereu s'hi va oposar.

El jutjat de primera instància va rebutjar aquesta petició i, en recórrer, l'Audiència Provincial va confirmar la decisió. La idea central del tribunal és que els fills tenen una obligació legal i moral d'atendre els seus pares quan estan necessitats, cobrint qüestions bàsiques com ara alimentació, habitatge, vestuari i assistència mèdica (CC art. 142 i 143). Però això, segons l'Audiència, no crea automàticament un dret de reemborsament que es pugui incloure en el "passiu" de l'herència com si fos una factura pendent.

El tribunal diferencia entre la pensió d'aliments (una obligació econòmica) i la cura personal (acompanyament, assistència, atenció diària), que veu més lligat a la reciprocitat i solidaritat familiar, fins i tot amb possibles conseqüències legals si s'incompleix.

Això sí, la sentència matisa que podria existir alguna mena de compensació amb càrrec al terç de millora o al de lliure disposició si hi hagués un acord (encara que fos verbal) o una previsió en el testament. En aquest cas, no constava res d'això i, a més, la partida reclamada ni tan sols estava determinada ni quantificada.

 

En controvèrsies sobre herències, els nostres professionals podran assessorar-vos en la defensa de les vostres pretensions i drets.