Pagament de derrames

En aquesta sentència, el Tribunal Suprem (TS) ha decidit sobre una disputa molt habitual a les urbanitzacions: com s'han de repartir les despeses entre tots els propietaris quan apareixen costos de reparació o millora?

Tot va començar després d'unes pluges torrencials que van causar greus danys als accessos i vials comuns d'una urbanització a Eivissa. Una associació formada per la majoria dels propietaris es va encarregar de gestionar les obres i, després, va reclamar a una parella que no era sòcia el pagament d'una quantitat substancial, calculada segons un criteri intern aprovat només pels mateixos associats (repartint les despeses en funció dels metres construïts de cada habitatge).

La parella propietària es va negar, perquè, segons les normes originals de la urbanització —que tots van acceptar en comprar la parcel·la—, les despeses havien de dividir-se segons la grandària de cada parcel·la, no els metres construïts d'habitatge. Tots dos van recórrer fins a arribar al TS, que resol a favor seu.

El TS subratlla que els estatuts d'una associació privada només poden obligar a aquells que voluntàriament s'han fet socis, i que els acords inicials entre tots els propietaris, recollits en el reglament de la urbanització, s'han de respectar llevat que es canviïn per unanimitat. Per tant, els propietaris no associats no poden ser obligats a acceptar criteris de repartiment de despeses diferents dels pactats originalment, encara que la majoria pensi diferent. En resum, si no hi ha acord de tots, cal atenir-se al que es va decidir al principi.

 

Els nostres professionals poden oferir-vos assessorament adequat en situacions de controvèrsia relacionades amb el pagament de quotes i derrames comunitàries.