Liquidació de guanys pels hereus

Després de la mort del marit, la vídua i un dels fills comuns van instar a la liquidació de la societat de guanys del matrimoni, proposant l'inventari dels béns a liquidar als altres fills comuns.

Posteriorment, quan encara estava en tràmit aquest procediment de liquidació, que es va allargar per les contínues desavinences entre els fills, la mare va morir.

Un cop aprovat l'inventari dels béns, i davant falta d'acord entre els fills, es va designar un comptador partidor, que va proposar una valoració i distribució amb la qual alguns d'ells discrepaven.

El comptador havia considerat el saldo dels comptes el dia de la mort del marit sense tenir en compte que posteriorment la dona va disposar de quantitats en benefici propi i, atès que aquestes quantitats ja no figuraven als comptes, els fills discrepants van sol·licitar que en l'adjudicació de béns aquestes quantitats es comptabilitzessin en la quota de participació de la vídua.

El tribunal va ordenar al comptador que fes una nova partició tenint en compte el valor nominal d'aquestes quantitats sostretes, no que aquestes quantitats ho fossin pel seu valor actualitzat en el moment de la liquidació, com pretenien alguns dels fills donat el temps transcorregut. 

Així doncs, els hereus discrepants van recórrer al Tribunal Suprem, que els ha donat la raó declarant la pertinència d'actualitzar aquelles quantitats deduïdes per la vídua en el moment de la liquidació dels guanys, comptabilitzant-se no pel valor nominal de cada disposició, sinó pel seu valor actualitzat d'acord amb l'IPC.