Donació

En un matrimoni casat en separació de béns, el marit va donar a la dona la meitat d'una finca que tenien compartida, de manera que ella passava a ser-ne la propietària per complet.

Al cap d'un temps pateixen una crisi matrimonial que acaba en un divorci amb un alt grau de bel·ligerància entre els cònjuges, que inclou acusacions de delictes per part de l'esposa al marit comesos en l'administració de les empreses que tenia el matrimoni, per les quals es va obrir un procés penal del qual va ser absolt.

El marit va decidir llavors revocar aquella donació que va fer a la seva exmuller, invocant una disposició legal que ho habilita per causa d'ingratitud amb el donant, quan el donatari l'acusa de cometre delictes.

La justícia dona raó al marit, perquè va ser acusat per la dona de delictes pels quals va ser absolt, però ella apel·la davant el Tribunal Suprem (TS) que, en una sentència recent, li ha donat raó i ha restituït la donació del marit.

Assenyala que l’acusació no era gratuïta encara que el marit fos absolt, ja que:

- a les diligències prèvies hi havia suficients indicis de criminalitat per obrir un procediment;

- no es tracta només de l'actuació de l'esposa, ja que el Ministeri Fiscal va exercir una acció penal i civil i va qualificar la conducta del marit com a delicte d'apropiació indeguda;

- la sentència absolutòria no va proclamar la inexistència dels fets constitutius de l'acusació;

- el motiu de l'absolució va ser que no es podia determinar amb absoluta certesa que els diners utilitzats pel marit no eren seus.

Conclou recordant que la revocació de qualsevol negoci jurídic és excepcional.