ARRENDAMENT I EXPROPIACIÓ

Qui paga la indemnització per l’extinció del contracte?

ARRENDAMENT I EXPROPIACIÓ

La propietària d’una finca va impugnar l’acord del jurat d’expropiació forçosa (òrgan administratiu per a determinar el preu dels béns a expropiar quan no s’ha arribat a un acord entre les parts en la indemnització) que va fixar el preu just a pagar per l’expropiació de la seva propietat.

Els tribunals van confirmar l’acord de valoració de la finca, que descomptava de la liquidació de la propietària la indemnització que cal pagar a l’arrendatària de la finca expropiada. La valoració ha distingit dos tipus d’arrendaments: aquells la renda dels quals es pacta d’acord amb les regles del mercat i els que exclouen aquestes regles, i per a aquests últims es reconeix la indemnització per extinció de l’arrendament a pagar a l’arrendatari i a descomptar del preu just al propietari arrendador.

La propietària va recórrer davant del Tribunal Suprem (TS), que li ha donat la raó. Després d’analitzar la regulació de l’expropiació, el TS contempla que, en el supòsit d’expropiació d’una finca sobre la qual existeix un contracte d’arrendament, l’arrendatari té dret a una indemnització per l’extinció del contracte, però això no comporta que aquesta indemnització hagi de reduir el preu just que correspongui al propietari arrendador.

És cert que el Reglament de valoracions estableix un règim d’indemnització diferent per als arrendataris, però en la Llei del sòl —de rang superior al reglament, l’objectiu del qual és desenvolupar la normativa que aquesta llei regula— no existeix cap habilitació per a alterar les regles que s’hi fixen.

 

Si considereu que se us ha causat un perjudici derivat d’una actuació administrativa o urbanística, els nostres professionals us poden assessorar en defensa dels vostres drets.

 

 

 

Newsletter de Actualitat

Subscrigui's a nostra newsletters

Suscríbase aquí