Contractes. El consentiment tàcit

Ha de resultar d’actes inequívocs de demostrin de manera segura el pensament de conformitat

Contractes. El consentiment tàcit

El Tribunal Suprem, en una sentència recent, ha recordat la seva doctrina sobre el silenci com a manifestació d’un consentiment contractual tàcit i l’aplicació d’aquest en els casos en què implica una renúncia de drets.

Aquesta doctrina admet, tot i que amb cauteles, l’efecte jurídic del silenci com a declaració de voluntat en els casos en què sigui aplicable la regla que el que calla «podia» i «havia de» parlar.

Aquest deure existeix quan ve exigit per la normativa o per contracte, i també de les exigències de la bona fe, quan el curs normal i natural dels negocis exigeix respondre, de manera que no fer-ho provoca en el destinatari la lògica creença que s’acceptava.

Perquè el destinatari pugui invocar confiança en l’existència d’aquesta declaració de voluntat és pressupòsit necessari que el silenci resulti eloqüent. El consentiment tàcit ha de resultar d’actes inequívocs que demostrin de manera segura el pensament de conformitat.

Ha sigut en el si d’un litigi entre dues empreses que havien signat un contracte de manteniment d’ascensors en el qual es va pactar una clàusula per al cas en què una de les parts vulgui resoldre el contracte anticipadament i unilateralment.

Amb sis mesos d’antelació, l’empresa que rep els serveis de manteniment va remetre una comunicació a la que els presta en què li anunciava que tenia intenció de rescindir el contracte. Durant aquests mesos, les parts van mantenir la relació contractual, de manera que la segona va executar els treballs de manteniment i l’altra va abonar el preu del servei. Així fins que es va produir de manera efectiva la resolució anticipada del contracte.

Llavors l’empresa de manteniment va interposar demanda, però els tribunals van apreciar que s’havia produït una resolució per mutu acord, ja que va ser consentida per l’actora en no haver manifestat que s’oposava a la resolució del contracte.

D’aquesta manera, l’empresa demandant va recórrer davant el TS, que li ha donat la raó en considerar que de la falta de manifestació expressa d’oposició per part de l’empresa de manteniment a resoldre anticipadament el contracte no se’n pot deduir la conformitat ambla resolució en el sentit, no ja d’oposar-se a una resolució anticipada i unilateral que estava expressament prevista com a facultat de totes dues parts en el contracte, sinó de renúncia als drets d’indemnització que una de les clàusules del contracte preveia per a aquest cas.

 

Defensarem els vostres interessos en cas de controvèrsia i us assessorarem per a evitar un possible litigi o arbitratge o per a afrontar-los en les condicions més òptimes.

 

 

 

Newsletter de Actualitat

Subscrigui's a nostra newsletters

Suscríbase aquí