Sol•licituds telemàtiques

Una persona aspirant a ingressar a l’administració de la Junta d’Andalusia s’inscriu via telemàtica al corresponent procés selectiu. No obstant això, abonada ja la taxa, comet un error en el pas final, consistent en la signatura electrònica i en el registre de la sol·licitud, i resulta exclosa del procés.

L’error va ser degut a que, un cop efectuats tots els passos anteriors, va aparèixer la indicació «sol·licitud cursada amb èxit», cosa que va fer creure a l’aspìrant que la sol·licitud s’havia presentat correctament, però en realitat no es va arribar a registrar.

Davant d’això, l’aspirant recorre,  primer a la Junta i posteriorment als tribunals. S’assenyala que, a causa de les característiques del programa informàtic, l’omissió del final no es pot qualificar com una simple falta de signatura de la sol·licitud, sinó que constitueix una absoluta falta de presentació. La raó és que, si no se segueixen tots els passos del procés de presentació de la sol·licitud, l’administració no pot saber si hi ha persones que han intentat, sense èxit, presentar-la.

Llavors  la persona exclosa decideix recórrer davant el Tribunal Suprem (TS), que, en analitzar el recurs, aprecia en primer lloc que l’administració té el deure de donar un termini de deu dies per a la reparació de les sol·licituds que hagin omès la signatura del sol·licitant, i això val igualment per a aquelles omissions que, sense referir-se a la signatura electrònica pròpiament dita, afecten l’acreditació de l’autenticitat de la voluntat del sol·licitant, com podria ser el pas final de validar el que s’ha formulat i enviat per via electrònica.

Per al TS, l’assenyalada objecció que el programa informàtic funcionava correctament i que, si no se segueixen tots els passos del mateix, l’administració no pot tenir noticia de les sol·licituds defectuoses, no és convincent- L’administració no es pot escudar en la manera com ha sigut dissenyat el programa informàtic en qüestió per a eludir el compliment dels deures que té davant dels particulars ni per a erosionar les garanties del procediment administratiu.

Inclús acceptant que no és tècnicament possible rebre de manera automàtica informació sobre els passos efectuats per tots aquells que han accedit al programa informàtic, l’administració, en tot cas, ha de donar la possibilitat de reparació quan l’interessat reacciona davant del fet que no se l’hagi inclòs a la llista d’admesos i acredita que només va ometre el pas final, és a dir, la signatura electrònica i el registre de la sol·licitud.

Com a conseqüència, s’estima el recurs amb declaració de la procedència de la reparació i s’acorda la retroacció al moment oportú, per tal que a la recurrent se li concedeixi un termini de deu dies per a prestar la signatura electrònica i el registre de la instancia, reconeixent-li el dret a participar al procés de selecció.

 

Si us sentiu perjudicat per una decisió de l’administració i no hi esteu conforme, els nostres professionals defensaran els vostres interessos.